Aquest és el monument més famós de Berlín juntament amb el mur i és el que em falta veure.
Es nota que es una zona turística, doncs està ple de gent fent fotografies, bicitaxis, botigues de souvenirs...
És dificil fer-se una foto amb la porta de Branderburgo al darrera doncs tothom passa per allà.
Rememorant anys d'infantesa, em faig una foto insolita, ja que surto juntament amb el meu pare. Aquesta instantànea farà historia!
M'ha mare no gens menys i ellà també ha de sortir! guapa!!!
Després de la visita obligada, el meu germà em vol portar al museu Peugeot. Aquí podem veure una antiguitat (i no parlo del meu pare) que data del 1945 (crec).
Es mostren diferents cotxes antics i prototips.
Aquest és un prototip que es va quedar en això. Els prototips serveixen per mostrar futures solucions estètiques i tecnológiques.
També podem trobar els cotxes de les 24 hores de Le mans entre d'altres.
Continuem la marxa i anem cap al carrer FriedStrasse que és el carrer comercial d'alta gama pel qual ja havia passat dies abans però com els meus pares no l'havien vist, doncs repetim (com les natilles). Com a la majoria de tot Berlín, els cotxes de luxe son presents en aquest carrer, però la tónica augmenta aquí.
En aquest carrer hi ha diferents galeries tipus "el corte ingles" però aquí la més coneguda es la "La fayed" (no confondre amb Al Fayed). No es res de l'altre mon però gastronomicament és la més important de tot Berlín perque te uns productes molt selectes i si ets un sibarita, a dins hi disfrutaràs... Per cert, un dels records que tinc d'allà es que em va trucar el meu cap des de Barcelona per preguntar-me sobre feina...
Ja és el segon cop que em trobo que estàn rodan un anunci i aquest cop podem gaudir de la espectacular imatge d'un Lamborghini Gallardo o Murcielago (mai els diferencio) i radera d'ell, cobert amb una funda un Buggatti Veiron.Abans d'anar a dinar la familia es separa i el meu germà i jo anem a uns grans matatzems informàtics, el Saturn. És a lo que aquí podriem anomenar un MediaMark (que per cert també son presents a Berlín). A quina planta anem? Està clar, a la d'Apple...
Em sorpren gratament la planta dedicada a la fotografía, on disposes de totes les cameres de fotos d'alta gama i que les pots utilitzar (a Barcelona no he trobat cap botiga on et deixin fer-ho).
Toca dinar i anem a un italià, perque allà sabem que ens agradarà segur. La Claudia m'aconsella que provi la Berliner Weise. És una especie de cervesa refrescan amb gust a gerds. Realment està molt bona i la recomano. (veure secció "gastronomia")
Ja hem agafat forces i anem a unes galeries especialitzades en disseny. Son les més importants de Berlín en aquest aspecte i es mostren en cinc plantes, botigues d'interiorisme, de gadgets, etc... que no trobaràs a cap altre lloc. Son les galeries "Stilwerk". (veure secció "Cal veure")
Be, jo reconec que ja no em quedava molta energia... i em van enganxar descansant...
Aquest era el terrar de l'edifici. Fins i tot les butaques eren de disseny... encara que no es podia accedir-hi.
L'edifici tenía 3 ascensors per accedir als 5 pisos.Després d'una pluja intensa reprenem el camí cap a unes altres galeries que també havia visitat. Les "Hackeschen Höfe". Us recordo que son aquelles que hi ha botiguetes en els patis interiors. (veure secció "Cal veure")
Continuem pels voltats perque hi ha molta botigueta petita on donen ganes de comprar-se de tot. La Claudia i jo no parem de mirar botiga a botiga. Es nota que som els "fashion victims" de la familia. Llastima que no trobo res interesant per un preu asequible... i devant del meu pare tampoc em ve de gust gastar-me diners! jeje! Per cert, aquest fa una cara d'aborriment...
Finalitzarem el recorregut del dia sopant a un restaurant indi juntament amb els pares de la Claudia que s'incorporen a les 20h del vespre. Al restaurant montem un pollo amb el meu germà al capdevant ja que no ens volen oferir una taula que volem per un tipus de butaques concret... finalment aconseguim l'objectiu i el cap del restaurant per tenir-nos contens ens convida a una copa de cava amb mango o coco, segons volguem. Aixi s'aseguren de que tornem un altre dia... encara que realment no saben que no tornarem més...
Per cert, al sortir del restaurant m'adono que la prostitució també existeig allà. Hi ha dues noies ben maques però un servidor no fa cap foto! Home, no ho faré devant de la familia... a veure si pensaran coses que no sóc! O si?
Tornem cap als nostres hotels i ens dividim en grups. El meus pares marxen amb cotxe amb el Hortz i la Sabine, i un servidor marxa amb el meu germà i la Claudia caminant un bon troç, ja que val la pena caminar de nit per Berlín. Aire fresc i vas veient l'ambient.
Ah i passem per devant d'una llibreria gegant, rotllo "Happy Books" pero de 3 plantes, que es veu que tanca cada dia a les 12 de la nit. Ho trobo una iniciativa interessant. Vem entrar i tothom en silenci...
Després de fer un poc de lectura (jo vaig mirar calendaris...), agafem el metro i a dormir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario