El meu germà gran es casava amb la noia de sempre, la Claudia, una noia alemanya que va coneixer de forma molt original i que ja la puc considerar com la meva estimada cunyada. Una noia ben maca, simpàtica, carinyoosa i que parla perfectament el català! Fins i tot, quan te lo que nosaltres diem un "susto", ella com ho aprés correctament, diu: Quin ensurt!
Ens presentem tots al matí al jutjats. Allà un servidor fa de fotograf oficial de la boda. Així el meu germà s'estalvia una pasta pagant a un altre! jeje. (és broma David, jo encantat). La cosa es que tiro força fotos perque en alguna tots estarem perfectes.
Llavors entrem a dins en una saleta que esperem. Els nuvis van a firmar els documents necesaris i tot seguit ens passen a una altra habitació.En aquest habitació, una dona d'uns 40 anys i simpàtica, dessitja sort als nuvis, a la familia i a tothom que passi per allà! M'ha mare està superemocionada, com no, i el meu pare també, però ell ho dissimula, com un servidor.
Després del "ya puedes besar a la novia" en alemany, els nuvis surten per la porta i la resta que estem esperant llencem petals i arrós. Que per cert, està prohibit (lo de l'arrós) però a m'ha mare li importa tres pebrots! "Es casa el meu fill i això es l'únic que m'importa!". Digues que si Pilar!
La veritat, no sóc gens de bodes, però si es casa el teu germà... doncs és maco. Encara que el pitjor de que es casi el teu germà gran... és que el següent a la llista ets tu i comencen les pressions... Però bueno, que esperin asseguts com diria la meva iaia.Moltes felicitats, David i Claudia.
2 comentarios:
Uuuoooooo ... moltes felicitats per la part q te toca, cuñaaaooo! Però permete'm una correcció: el dia més important a la familia, serà el dia q t casis tu (lo del teu germà ja estava cantat)!!!
Pensa que és molt pitjor ser el germà (o en el meu cas germana) gran, que la pressió la tens des del començament ...
Publicar un comentario