Dia familiar

Després de fer el reglamentari esmorçar (el mateix que ahir i que l'altra i que l'altra...) la familia em venen a buscar. Esta tot nubol i pluviqueja, aixi que millor anar a visitar quelcom espai tancat. Em porten a la Mercedes-Benz.



No te més que un concesionari de cotxes, però amb la petita diferencia que aquest te un disseny espectacular per dins i fora i podriem dir que multiplica per cinc l'espai de qualsevol altre concesionari de Barcelona.



M'ha mare va pujar a un descapotable (el SLK) i va venir una hostesa rossa (no podia ser morena esclar!) i li va dir que al pis superior hi havia més (eren els CLK i SL cabriolets).




Te 5 plantes on estan distribuits tots els models de la casa, inclus el SLR McClaren. Inclou cafetería, restaurant, botiga, un piano Stainman... (és pot dir que son els Mercedes dels pianos).




Jo per no ser menys vaig pujar-hi a classe G. Quina bestia de cotxe! Per sommiar...






Cada gama de cotxe (la C, E, la S, etc... tenen uns catàlegs impresionants en els acabats, que valen una pasta i son per agafar. Per descomptat que n'he agafat pel meu avi Berni, sobretot els referents a la gama AMG.



El F1 del Kimi Raikkonen de fa 2 temporades crec.







Un simulador de formula 1 on el meu germà va demostrar les habilitats al volant al circuit de Melbourne (Australia).
























Lo mejorcito de lo mejorcito, un petit circuit vial per a nens.







Ah per cert, tot això en un diumenge, que estava el concesionari obert i la gent ho podia visitar.






Després com ho teniem al costat, vem anar a un petit mercat d'art (el típic del diumenges) i hi havia moltes coses raretes... i no deixavem fer fotos. Tampoc era molt interessant.... diguessim que els alemanys son rarets en això.

A continuació ens dirigim cap al Reigstag i els voltants on està el parlament, etc...







Així que decidim fer una visita a la tarda perque és obligatori poguer pujar a la cúpula fent la cua que calgui i gaudir de una vista panoràmica de tot Berlín.





Ja que pasava per allà aprofito per fer-me la foto de rigor...







Ens assevemtem que el Reistag i la seva cúpula, avui és l'últim dia que està obert de cara al públic perque aprofiten per netejar-ho.





Pel camí creuem el riu Spree i podem veure una zona habilitada per pendre el sol juntament amb petits xiringuitos.






Més enllà trobem la residencia de la presidenta Merkel...(o com s'escrigui) una cosa rara (no puc definir-ho com a Palau) amb una estatua de Chillida a la porta principal.




Ja estem devant de la estacio Central DB (Deusthe Bahn). És impresionant. És com una Estació de Sants però ben feta i maca.





Allà paren els seus "Ave". Es pot veure en una foto lo llarg que son aquets trens, que d'un extrem a l'altre ocupava tota l'amplada de la estació.






Després del dinar familia cal Kittie i on mengem el tipic dinar alemany, tornem al Reistag. Sembla que per fi, i en 3 dies, apareix el sol per primer cop.










Fem una hora de cua on semtim veus espanyoles, italianes, ruses... El meus pares mentrestant van investigan el que els falta per visitar. I el meu pare tot ho sap abans que ningú!





















Arribem a la base de la cúpula dissenyada per Norman Foster i comencem a pujar pel seu voltant en forma d'espiral.



























Quan s'arriba a dalt de tot, ens trobem al principi o final de la cúpula (segons com es miri) i ens adonem que no hi ha vidre. Ja l'han tret per començar-ho a netejar.





Es pot veure tot Berlín. Inconvenient, és que no tot es transparent doncs per nassos veus l'estructura d'aquesta cúpula i no va be per fer fotos.





Aquí una foto amb el meu estimat germà. Ens assemblem eh?







És millor anar més abaix, a la base de la cúpula que hi ha terrassa i si pots veure tot al natural sense res pel mig, excepte la bandera alemanya que està situada a cada cantonada. L'edifici o monument que tenim més aprop és la porta de Branderburgo.











Les vistes son molt maques ja que a més, s'està posant el sol i el cel comença agafar un to vermellós.






Encara que no en tinc cap dubte que la vista millora amb m'ha mare present...















Al costat de la terraça hi ha pareds on es poden apreciar forats de bala. Aquesta part no ha estat restaurada.
















Després de la visita al Reigtag, toca anar a sopar doncs tenim gana.
Son prop de les 21 hores i anem cap al Tiegarden que es veu que hi ha un bareto on tu t'agafes el que vols i es paga per pes.



Però ooooooooooh és tancat... Així que fem plan B, i és un altre lloc on diuent que fan el currywurtz... més bo de tots. La veritat es que a mi no em va entusiasmar. Fa gràcia veure com ho preparant, però res més.



Es tracta d'una saltxixa de frankfurt, on la tallen en trocets, li posen una quantitat de ketxup considerable i s'acompanyen amb patetes fregides. Un cop més, la dieta alemana...