Desintoxicació familiar. Toca fer de guiri...

Avui és l'endemà de la boda i de l'aniversari del Hortz i toca fer la meva. Necesito urgentment una desintoxicació familiar i avui cadascú farà la seva!

M'he proposat visitar el que em vingui de gust i opto primer de tot per anar al Museu Helmut Newton, fotograf especialitzat en dones nues i que va morir fa pocs anys.

Així que agafo la parada de metro que tinc al mateix carrer on està la pensió, la Kaiserdam i que pertany a la linea U2. Els trens son tots grocs i antics. Cada estació te una estética diferent però totes son antigues i amb les bigues metal·liques pel mig.


La primera parada acaba a l'estació de Zoologischer Garden, i és on està situat el zoo, l'Aguarium, el museu eròtic i la catedral que no es va arribar a acabar. El que m'agrada de Berlín, es que a tot arreu hi ha "fanals informatives" on indica l'adreça dels monuments importants i els metres que et falten per arribar. Però el que no em va agradar, es que a vegades les adreces no son gens precises.





Mentres estic perdut i vaig buscant el museu, paso per la catedral (que ara no recordo el nom) que està destruida, o que no es va acabar de construir. (ho vaig llegir a la guía però em falla la memoria...). Fixeu-se a la part superior, a la punxa com si diguessim, que no està acbvada.

Ja he trobat el Helmut Newton Museum després de preguntar a dos policies locals. De fet, crec que ni ells mateixos sabien que existia aquest museu... L'entrada val 3 eurillos si ets estudiant (i com ho sóc....). Bueno, ara l'exposició ja va a gustos. A mi per suposat que m'ha agradat, perque apart de la temàtica que t'agradi o no, les fotos son molt bones i algunes originals sobretot en el sentit de la composició. A més, també hi ha exposats dos fotografs més, que son Larry Clark i Ralpe Gibson.

Ara toca la segona visita turistica del dia, Així que vaig direcció a Postsdammer Platz, on està el centre d'oci Sony Center.





Aquest complexe engloba al cine Imax, un multicinemes on tot son versions originals i que quan es fa la Berlinale tots els actors van allà. Com es pot veure a les fotos, aquesta zona és la més moderna i recent contruida. Alguns edificis dels voltants son espectaculars.


La veritat es que pensava que tot això m'impresionari més, però no ha estat així. Això si, te uns 3 edificils molt als i estrets que son interesants. Un recorda a un edifici de Chicago, dels que es veuen a les pel·lícules, i l'altra a una vela d'un vaixell.
Dins del complexe, a la guía posa que hi ha Wifi, però encara no he pogut comprobar-ho.






També hi ha cafés, restaurants i una vitrina gegant on es pot veure la façana de l'anterior edifici abans que es crees aquest complexe.














A l'exterior del complexe, trobem restes del Mur de Berlín que estan exposats i també una petit stand on hi ha informació sobre aquest mur.





Després del Sony Center em dirigeixo cap al Monument de L'Homenatge als Jueus, que està aprop. De fet, tot està molt aprop de tot. Pots anar-hi caminant, jo així ho vaig fer, encara que molta gent lloga bicis i va pel carrir bici, que allà és més sagrat que a Amsterdam per exemple, i pobre de tu que et posis al mig perque les mirades maten... Però s'ha de dir que la gent ho respecta moltissim, no com a Barcelona...

L'homenatge als jueus és impresionant. Això si que m'ha agradat. Son pedres, desconec el material, de forma rectangular i de diferents alçades. Estan situades una al costat de l'altre amb la mateixa distancia i a mida que vas entrant a dins d'aquesta vall, les pedres van augmentant d'alçada.

Al principi no t'adones però a mida que aprofundeixes, vas notant una sensació de claustrofobia, ja que et vas trobant que les pedres et superen. Crec que vaig llegir que hi havia 2000 totxanes d'aquestes.
















Si continuem per la mateixa direcció per on venia, trobem la porta de Brandenburgo, però jo no la visito avui perque en principi toca veure-ho un altre dia amb la familia.

Torno a agafar el metro i em dirigeixo cap un carrer comercial Friedrich Strasse on estan les millors marques de prestigui, sobretot de roba i cotxes. La parada es Stadmitte. Tot son botigues de marca, una al costat de l'altre i on es veuen cotxes de luxe aparcat pel carrer.


Caminant passo per varis concesionaris de cotxes, entre ells la Audi, on podem veure un S5 o el flamant R8. També em trobo un del grup Volkswagen on puc veure un Bugatti Veiron que tothom li fa fotos. Jo també per suposat. (veure secció "Mitjans de transport")

Per cert, un detall, i es que la majoria de taxis que hi ha a la ciutat, son de la marca Mercedes. Llàstima que tinguin aquest color beix cru que els fa tan lletjos. (veure secció "Curiositats").

Passo bastant ràpid per aquest carrer comercial que es diu Friedrich Strasse per anar cap a a Alexander Platz.






Ja son prop de les dues i em paro a dinar. I com és el meu primer dia en solitari i encara tinc el menjar del dia anterior, busco quelcom... quelcom tipic... com.... un bratwurst. Així que trio una de les tantes paradetes que hi ha pel carrer i donant dos euros ja el tinc en mà. Em fa gràcia perque la saltxixa sobresurt del pà. Quan li comento al meu germà, em diu que és normal, que ells fan servir el petit panet per aguantar la saltxixa... jo li dic q em sembla una estafa! xD

Prosegueixo la ruta fins arribar al Aldes Museum, que conté tot sobre el mon Egipci, amb la Nefertiti al cap devant. Aquest museu tinc previst visitar-lo més endavant, i està dins de l'anomenat "Illa dels museus".



Al costat del Aldes Museum està la Berliner Dom, que és la catedral de Berlín.






Encara tenía gana, i em venia de gust un capritxo. Com diria la amiga Glòria, necesitava uns postrins. Així que em vaig menjar un crep de vainilla per 2 eurillos més. Pel meu gust era massa tendre i hauria d'estar més torrat, però la dona no era gaire simpàtica com per dir-li que el deixés més estona a la planxa... (veure secció "gastronomia")

Després de descansar en la Karl Marx Platz, un poc més enllà trobo un dels pirulis que es veuen des de tot Berlín, la Fernseh Turm. És la torre de la televisió berlinesa. Es podria comparar amb la Torre de Collserola que hi ha a Barcelona (bàsicament perque trenca el perfil de la ciutat).

Continuant direcció al pirulí en trobo una petita font on hi havia un personatge que cridava l'atenció. No fa falta cap descripció oi?





Una altra lloc obligat per anar-hi, sobretot si vols anar de Shopping, és el Hackescher Markt, on comences a trobar botigues conegudes internacionalment però també botigues petitetes de dissenyadors i que, pel meu gust, tenen coses molt originals... i cares.


Dins d'aquest barri, hi ha unes galeries que son obligatories visitar, i que la entrada està just al costat d'un Starbucks Coffee, i es diu Hackescher Höfe. És una galeria formada per patis interiors de les cases que pots trobar botiguetes de roba, perruqueries, cafes... (això es veurà al post de "Dia 4 - Dilluns 13)

Em vaig adonar també, que per a tot arreu on pasava, hi havia molta bandera alemanya. Tant a la ciutat com a les afores. Crec que son molt patriotes...










Ara tocava anar a veure records de guerra, així que direcció Kochstrase, on estava situat el Checkpoint Charlie.






En aquesta zona esta el Museu Checkpoint Charlie, i obviament la frontera on estaven els soldats americans.










Al costat del museu hi ha un troç de mur i una explicació d'aquest punt.










A poc metres podem trobar el punt exacte, la frontera.







Aquí tothom és fa fotos. És un dels llocs turistics per excelencia.







Obviament jo no vaig ser menys i em vaig fer la típica foto que surt a qualsevol guía de Berlín.











Devant d'aquest retol, hi ha un café conegut (o això diuen) i val la pena entrar-hi.





Girant cap a l'esquerra si ens situem mirant el retol del Checkpoint Charlie, caminant uns 700 metres, podem trobar un troç força llarg del Mur, i a la part de darrera d'aquest, hi ha una mostra de fotografies.













També molt aprop està el museu de la comunicació. No vaig poguer trobar l'entrada (un cop més, els retols molt macos però no guien gaire be...). I com que tenia temps... vaig volguer canviar el mon... però no vaig poguer.



Bueno, ja tenia prou d'americans per aquella tarda, i vaig anar a buscar el Museu Jueu (que no és el mateix que l'Hommenatge als jueus).

L'edifici sobte, perque te una estructura diferent (para gustos...). Al museu no vaig entrar, valia una pasta i el tema no m'atreia, encara que a les guies ho recomanen, i l'interior del museu també semblava interesant.



Al vespre havia quedat amb la familia, i anant cap a l'estació, hi havia el museu de la ciencia de Berlín. És per la quitxalla i també era tancat. Així que poca cosa vaig fer i vaig tenir que esperar-me per allà fent el burro fins que arribessin tots el que porten la meva sang!


Amb la familia, vem anar a una especie de taberna antiga que havien recomanat a la Claudia. S'entrava baixant unes escales. Allà vem triar un plat típic berlines, el "Hoppel-Poppel". En resum, patates bullides amb ous regirats... Per beure, com no, "Berliner Weisse". Bonissima! (veure secció "gastronomia").

Després tornant caminant, ens vem parar al Sony Center per veure-ho de nit. La veritat es que cambia molt i per mi, guanya. De dia no el vaig trobar molt interesant però de nit sip.

















Al tornar un servidor va fer-se fotos amb tot lo que trobava. Hi ha edificis interesants per treballar amb les perfectives i angulars. Aquella va ser la finalització del llarg dia.
Bonanit i fins demà.