Arribada a Berlín, casament i aniversari

L'arribada
Vem arribar a la nit de dijous, quasi a les 12 de la nit, i vem anar directes als respectius hotels. Per una apart els meus pares tenien un hotel, el meu germà i la novia (futura esposa) dormien a casa dels pares d'ella i jo dormia en una pensió per no estar al mateix hotel que els meus pares...

Era una habitació petita però tot molt net, un bon wc i en un barri bo com si fos Les Corts a Barcelona. El preu eren 35 euros al dia amb esmorçar inclós i TV que no vaig veure cap dia... També et portaven tovalloles i llençols nets cada dia.
L'únic que no em va agradar es que no hi havia persiana, i esclar, a les 6 del matí ja entrava la llum... i pels que en coneixeu, vaig tenir que tirar d'invents que havien passat a l'historia: la samarreta antifaç!

El casament
Així que avui divendres és el primer dia d'estancia a Berlín. I segurament és el més important per a tots (parlo de la familia). S'em casa el germà amb la novia de sempre, la Claudia.

Tots estem nerviosos i emocionats a l'hora. La Mare la que més, esclar.
A mi m'ha tocat ser el fotograf de la boda i em pasaré el dia fent fotos. Per mi ja em va be que així em distrec... jeje! ja sabeu que a mi les bodes...



La cerimonia, per lo civil, va durar uns 30 minuts. Entren els nuvis, mirent els papers i els firmen. Llavors tots entrem a una saleta i una dona comença a parlar en alemany, el meu germà va traduint alguna frase. Dono els anells corresponents als nuvis i llestos. Els hi dessitja sort a la vida i sortim d'allà.


M'ha mare comença a tirar arroç i petals que em portat amb una nevereta amb gel des de Barcelona. Continuem fent unes quantes fotos més i cap a l'hotel a canviar-nos de roba. (es pot veure més a l'apartat "El casament")








70 anys de Hortz
Aquest dia 10 també era especial, perque era l'aniversari del Hortz...
Ens canviem perque avui és l'aniversari del pare de la Claudia, que es diu Hortz i fa 70 anys. Ell a preparat una festa amb els seus amics al seu club de pesca, al costat d'un llac.




Arribem a una especie de cavana gran i ens ofereixen menjar un pica pica perque ara es aviat i la gent està citada a les 15h.





Un servidor mentrestant va a fer fotos pel llac i voltants. I com que de tal palo, tal astilla, el meu pare també s'apunta a la meva festa privada.































També per passar l'estona juguem a batminton i crocket.







Comencen a arribar els convidats, primer amb cotxes merdetes i a mida que passa l'estona comencen a arribar BMW i Mercedes. Semblava una competició de qui tenia millor cotxe. Tots son de 50 anys cap amunt.



Cada convidat porta un regal per a Horst (pare de la Claudia), que alguns son més macos que d'altres. El meu germà i la Claudia també en reben algun de sutil...





Aquí a Alemanya tot va el rebés (no només a Anglaterra...). Primer es dona el pastís... és com una especie d'aperitiu que dura unes 3 horetes i a les 19h hores està previst el sopar. Bufff! jo no aguanto tanta estona dins aquest club.



Per fi comença el sopar amb un porc rustit que era molt bo. Mireu que maco era quan estava senser... Amb una salsa de mantega per acompanyar també molt bona, una truita fumada bonissima. De menjar no em faltarà perque aquest alemanys, a part de fer 1.85 cm cap amunt, mengen sense parar.



























Per acompanyar la festa hi ha un music que amb la seva guitarra va animant l'ambient. I esclar, amb l'alcohol la gent comença a deixar-se notar...





La cosa va per llarg i dura i dura i dura i jo m’ho passo molt be veient com tots els alemanys van contentillos i canten i ballen i jo sense enterar-me del que diuen… En fi, només és el primer dia i demà faré el que voldré.