Un català a Berlín

Bye bye Berlín / Copyright

2007-09-20T10:12:00.000+02:00

Doncs aquí finalitza aquest blog ja que l'ultim dia, el dijous 16, va ser llevar-se, esmorçar, recollir maletes, veure molt poca cosa, dinar i anar a l'aeroport de Berlín per arribar cap a Barcelona a les 20 hores... i a desfer i fer la maleta perque a l'endemà toca Eivissa.

No cal dir que quan s'em presenti l'ocasió, tornaré a Berlín, espero que amb una companyia que em permeti disfrutar de la nit berlinesa. Ens entenem? si és així fes-m'ho saber. ;-)

Todos los derechos reservados © 2007.
Los derechos del web un www.uncatalaaBerlín.blogspot.com textos y fotografías y los distintos elementos contenidos en él son titularidad de Jordi Pérez ® a quien corresponde el ejercicio exclusivo de los derechos de explotación de los mismos en cualquier forma y, en especial, los derechos de reproducción, distribución, comunicación pública y transformación.

Museu de modelisme d'Hamburg

2007-09-20T09:20:00.000+02:00

No comentaré cada fotografia, perque considero que en aquest cas, una imatge val més que mil paraules.

Hamburg

2007-09-17T17:17:00.001+02:00

Avui és l'ultim dia de turisme, ja que a l'endemà tornem cap a la desitjada Barcelona City. Resulta que sin saberlo me encontré que... sorpresa, ens anem a Hamburg. El bitllet d'anada i tornada val 66 euros!!! oooooh que maco! Així que direcció a la estació central (ja l'heu vist a alguna foto).

El tren que vem agafar era com un euromed. Vem arribar als 230 km/hora (amb la Llibertat el supero! jeje). Teniem una hora i mitja de viatge, així que gràcias al portatil vaig evadir-me una estona de la familia i em vaig dedicar a mirar fotos, veure un episodi de Friends i poca cosa més...

Ja tenim aquí una foto para la posteridad. Eren les 11 del matí (el tren el vem agafar a les 9.30 i superpuntuals! Que n'aprenguin Renfe!

A diferencia de Berlín, Hamburg te moltes papereres.Tot igual de net per això però també hi havia molt "sense sostre" Em va sorprendre. Estavem al centre de Hamburg i hi havia les principals marques situades als centres de cada ciutat europea: Burger, Zara, Adidas....

L'estil de les cases recordava molt a Amsterda. No se si pel fet que Hamburg també és una ciutat plena de canals o que, però a vegades donava la sensació que erem a un altre ciutat.

Aquí no es veu gaire, però aquest és un carrer comercial amb totes les botiguetes i al fons l'Ajuntament de Hamburg.

Com no, un starbucks també era present en aquesta ciutat i la gent conectada a Internet.

Al igual que Berlín, el perfil de Hamburg era trencat per diferents edificis alts, en aquest cas també una torre de comunicació.

Un altra edifici alt, en aquest cas una catedral. Em vaig fixar que moltes catedrals, esglessies, tenen la punxa de color verd. Vaig indagar amb el tema però ningú em va donar una resposta fiable. Esclar, el meu pare ho sabia tot però no li vaig fer cas...

Un servidor va estar devant l'ajuntament per comunicar-lis la meva preocupació i l'incivisme que hi ha a Barcelona. ¿Cómo lo haceis vosotros? els hi vaig dir amb alemany... amb el meu alemany...

El meu germà i jo al costat d'uns dels canals on agafarem més endevant un vaixell. Com ho se? Sóc visionari....

Podem veure com esl edificis, almenys aquest del costat del canal, tenen una estructura molt similiar. Em va agradar que tots tinguessin en lletres daurades, el nom de cada edifici. Tot estava molt reticulat.

Veieu com sabia que aniriem en vaixell? Una ruta d'una hora veient res interesant... de veritat es que vaig tirar 8 euros...

Entre el passeig, destaco aquest vaixell del Missisippi rotllo Tom Sayer. Em pregunto que te a veure això amb Hamburg.

Si be, que la Claudia et fa una foto, doncs somriu que estàs disfrutant molt...

Merda, la Claudia no m'ha avisat aquest cop i la cara d'agobiat... esto se avisa Claudia!!!

Una dada si més no interessant! Aquest vaixell porta 8000 contenidors! És un dels més grans del món. Era gegant de veritat.

Per fi ja em aparcat i ja podem buscar lloc per dinar. Torno a fer una foto de les cases perque m'agrada tant color.

Aquí la Claudia fent una foto als meus pares sobre les cases d'Amsterdam! ai, volia dir Hamburg.

Tots hem sortit vius de l'escursió en vaixell i tenim molta molta gana! Així que anem a un italià on esn trobem uns mexicans i fem la xerrada... ¡Viva el mundo latino!

Després del cafè amb llet de rigor, ens dirigim cap a una cita programada: el museu de modelisme d'Hamburg. Si, dic programada perque es millor reservar. Et donen hora i així evites fer cues. Així va ser. Vem entrar a les 17.30... i vem sortir quasi tres hores més tard. Amb això jqa dic lo interesant que va ser. És obligatori anar-hi!

Aquesta va ser la primera imatge que va entrar per la meva vista. Una recreació d'un camp de futbol. A simple vista penses: ah mira, és com un Catalunya amb miniatura...

Doncs res de Catalunya en miniatura... això li dona mil voltes. Només cal veure els detalls. Ja sabeu que el que marca la diferència sempre son els petits detalls. Aquí, mai millor dit.

El meu pare estava com un nen amb sabates noves. Ell és molt fan del modelisme. Alguns ja coneixem la maqueta de tren que tenim al "sostre" de casa oi?. Haig de dir que jo també estava impactat pel que veia.

Dono una dada... vaig fer en quasi 3 horetes més de 400 fotos. No parava! M'agrada desenfocar el segon pla i enfocar el primer. Ja ho veieu.

Això també va ser genial. Es veu que cada X minuts s'apaguen els llums i simulaven que es feia de nit i apareixien llums blaus. El mateix pasava quan representa que sortia el sol i apareixien llums taronges. De nit podies veure aquells "detalls". Cotxes iluminats, cases, fanals...

En aquesta imatge és pot veure clarament el que comento dels detalls. Mireu el raig d'aigua que surt del camió dels bombers i la simulació que fan de les flamerades utilitzan llumetes.

Un servidor no parava de fer fotos. Ho feia per mi i pel meu pare(millor canvio l'ordre: pel meu pare i per mi). Em pujava a tot arreu i en més d'una ocasió vaig entrar literalment dins de la maqueta i posant l'objectiu de la camara al mig de la via del tren per exemple. S'havia d'aprofitar aquella ocasió única.

Tot i que a m'ha mare també li agradaven les maquetes... quan portavem una estona ja estava agobiada, però por su marido y su hijo aguanto todo!

Aquesta foto la vaig fer per animar-la una mica i com vaig veure que la Claudia ens feia la foto... Però mireu que professional m'ha mare que no es distreu en cap moment! Porque yo lo valgo!

Aquesta imatge pertany a una altra zona, on estaven construint maquetes. Es pot veure la simulació d'un festival de música amb les carpes, els lavabos i tota la gent.

Fins i tot els vaixells es movient. Alguns estaven dirigits per control remot. L'aigua és real esclar.

Aquí es pot veure el centre de comandament. Des d'aquí veuen si per exemple, hi ha cap accident de cap maqueta, algo falla etc...

Com podreu comprobar no he pogut posar totes les fotografies. Cal dir per exemple que aquestes maquetes ocupaven tota la planta d'un pis. Si si, un pis sencer. Aquest museu estava format per tres cases de doble pis i totes ajuntades. Algú coneix casa meva? Doncs tireu les parets a terra i poseu una maqueta gegant. Ara si? PErò si voleu veure més fotos, podeu anar a la secció "Cal veure" que hi ha un especial sobre el museu.

Finalment després de tanta maqueta, vem plegar i vem anar a fer l'últim gelat de les vacances. Haig de dir, que jo no em vaig menjar-ne cap. Increible oi? Estavem a Hamburg i la vista era preciosa quan el sol marxava...

Galeries "Stilwerk"

2007-09-15T09:38:00.000+02:00

Aquestes galeries son recomanables visitarles si us agraden els gadgets per la cuina i els gifts per casa vostra. Hi ha objectes de disseny, que no es veu a tot arreu i obviament es fa pagar. Aquestes galeries estan esplaiades en 5 plantes.

Aqui en va cridar l'atenció el cercle delimitador que hi a la base de la cadira. Encara no entenc la utilitzat si es per restringuir l'espai de moviment o que...

Andy Warhol està a tot arreu, i les seves sopes Cambell no podien ser menys...

Una vidriera d'aquestes és la que posaré amb meu loft proximament...

Estora de pedretes. Em va agradar també molt aquesta idea. Fixeu-vos que es un dibuix creat per predretes encolades.

En aquesta imatge és pot veure més aprop les pedres enganxades amb cola i enbarniçades.

Ara no recordo per a que vaig fer aquesta foto. Per l'interfono? Esclar, com el meu no te pantalleta....

Qui no ha volgut tenir mai un piano blanc? Em quedarà molt be a l'estudi....

Galeries "Hacheschen Höfe"

2007-09-14T08:36:00.000+02:00

Una de les galeries que s'han de veure son les "Hacheschen Höfe". Ja aviso que costa trobar-les perque no está anunciat a cap lloc, pero un punt de referencia és que està just al costat d'un Starbucks Cafe, amb retol de color negre i lletres daurades (no amb fons blanc i lletres verde com a Bcn).

Aquestes galeries està formades pels patis interiors de les illes d'un bloc de cases. I en cada pati hi ha diferents botiguetes de roba de dissenyadors independens, perruqueries, botigues de souvenirs, algun restaurant, una optica fashion...

Cada pati que està unit amb un altre pati està numerat amb numeros romans (fins VIII)

Em va fer gràcia aquesta botiga. Era de sabates, però des de fora no es veia res, semblava buida, i el retol aquest de "Yes, we're open" el vaig trobar original. Entraves a dins, i dps d'un petit rebedor, veies la botiga ple de botes basicament de dona.

El dia del "Berliner Mauer"

2007-09-12T19:25:00.000+02:00

Si ahir va tocar dia de botiguetes, avui toca saber una mica de cultura berlinesa. Així que la Claudia ens proposa visitar la part important del recorregut del "Berliner Mauer" (Mur de Berlín) que va estar dret des de 1961 fins el 1989, i les diferencies que hi havia entre la part Est i Oest.

Ens trobem al inici del recorregut, un homenatge a la primera victima que va saltar el mur.

Per exemple, en aquest cementiri encara es conserven restes del mur que teoricament separava la part Est i la Oest. M'explicaré del perque dic teoricament. A la foto es pot veure el cementiri amb el mur enmig. En veritat tot el cementi està en la part Est, perque el mur està situat en aquest part, però era perque més endavant del mur hi ha un riu, i aquest si que separa les dues parts. Però els russos van colocar el mur en mig del cementiri perque si algú el saltava podien disparar-lo abans que arribes al riu i es pogués amagar.En aquest cementir hi ha enterrada diferents graduacions de l'exercit alemany.

Més endavant ens trobem amb una torre de vigilancia del mur.

Per quasi tot Berlín i ha indicat al terra per on pasava el mur.

Des de la part més pobre i antiga de Berlín fins a la mateixa PostDammer Platz que és la més recent construida.

Hi ha una dada que em va quedar grabada, que res a veure te amb el mur. Però a tot Berlín hi ha 1500 ponts... més que per exemple Amsterdam.

Aquí es pot veure més mur... No s'acaba mai. S'ha de dir que és el protagonista de Berlín.

Pel camí, em trobo una fotògraf captan a una model. Em va fer gracia veure-la amb l'equip complet i aprofitant la textura del mur de Berlín com a fons.

Diguessim que m’hagués agradat a saludar-les….

Avui estem caminant força i necesitem energia, així que parem a la zona cool i dinem a la terraça d'un restaurant situat al costat d'una casa antiga quasi en ruiners i que fa goig.

Dinem un plat típic d’allà. No em facis dir quin és perque realment no m’he quedat amb el nom, sobretot si no m’ha entusiasmat. Això si, la Berliner Weisse que no falti.

Amb la cara pago no? Aquell dia no podia més....

Després de dinar seguim caminant fins arribar a l’illa dels museus. Fent aquest recorregut passem per on està la platja de Berlín…. Be, diguessim que hi ha unes parceles amb sorra i la gent s’estira allà amb une amaques…

Ara si, estem a l’Illa dels museus, i un servidor marxa a visitar el museu Egipci (veure la secció “cal veure”). Els meus pares i el meu germà i Claudia marxen a veure el museu comptemporani.
Jo no se com ho fair però no pago entrada. Que enrollats que son aquests alemanys!!!

Per variar, la visita és rapida i com que el meus pares encara trigant, m’estiro a la gesta que hi ha devant d’aquets museus. Tothom està per allà fent picnic. Doncs reconec que em vaig fer una siesta amb babilla inclusa.

Ja tornem a estar la familia reunida i ens anem a pendre quelcom. M’ha mare vol un gelat i porta tres dies dient-ho. Doncs anem a un dels cafes coneguts de Berlín, el cafè Einstein. Aquest cafè tenia varies fotos de la Marilyn. El resultat és 4 persones = 18 euros… (veure secció “gastronomia”).

Un servidor porta a Berlín cinc dies i no ha tingut accés a Internet, així que es separa de la familia i marxa al Sony Center que hi ha conexió gratuita Wifi. Aprofito per enviar unes fotos als amics perque vegin lo be que m’ho passo! xD

Ja es hora d’anar a dormir, son les 22.00 i estic petat. Així que toco el dos i cap a la pensió, que demà toca anar a Hamburgo.

Sobre rodes...

2007-09-11T14:44:00.000+02:00

UN POC DE TOT
Anava escoltant música amb el iPod i de cop vaig sentir algo que superava el nivell acústic del meus auriculars: una concentració de Harleys van passar oer devant...

Lo bo es que alguns anaven disfreçats de militar alemanys... quina ironía oi?

Allà també tenen un "tram baix", considerablement més antic. No en vaig agafar cap però també son molt silenciones per lo antics que semblaven.

La policia berlinesa no tenia cap marca concreta per a la seva flota. En aquest cas es un Bwm però també els vaig veure amb Volswaguen. Però feien por igualment....

Aquesta va dedicada al meu "avi Abel". Et sona eh? Haig de dir que vaig veure una com la meva... però no em va donar temps a fer la foto...

Fins i tot em vaig trobar amb cotxes espia. És un mercedes però no se quin model... Versió familiar això si... però que algú m'ilumini vinga!

COTXES ESPORTIUS
Em vaig trobar, no un, si no dos Lotus Elisse. Realment impresionants... però no se quin cubitcatge tenen la veritat...

Un BMW Z4 Coupe... allà em vaig veure uns quans... aquí a Bcn encara cap.

I aquí un BMW Z8... ja no els fabriquen. Va tenir poca tirada i per això és un cotxe més exclusiu...

Buf!!! Un Lambo!!! si si, ja he comentat que estaven rodant un anunci... però es que es tan tan maaco...

La novetat d'aquest 2007, un Audi R8 amb 450 cv tracció total... que més vols?

Un Bugatti Veyron exposat al concecionari del grup Volswaguen....

Només diré una dada: 1001 cavalls. Necesites més?

Un altre marca, Bentley, també del grup Volswaguen, que va participar en les 24 hores de Le Mans.

CLÀSSICS
Un BMW, hasta aquí puedo leer. Creec que és un serie 5...

Uns Rolls Rolls amb xofer inclós fora de pla que vigilava que ningú el toqués....

És diuen TRABI. És un cotxe alemany però no se quina marca.

Un altre cotxe, que no he pogut endivinar quina marca és....

Però em vaig veure uns quans d'aquests per allà. "Avi Berni", em pots ajudar?

I aquest fantàstics mini... que macos que son oi?

"Avi Berni", això si que no es cap burda imitació... uff com desijot formar part d'aquest grup! Tot arriba!

Shopping day

2007-09-10T08:34:00.000+02:00

Avui toca dia amb la familia i ens dirigim cap a la porta de Branderburgo.

Aquest és el monument més famós de Berlín juntament amb el mur i és el que em falta veure.

Es nota que es una zona turística, doncs està ple de gent fent fotografies, bicitaxis, botigues de souvenirs...

És dificil fer-se una foto amb la porta de Branderburgo al darrera doncs tothom passa per allà.

Rememorant anys d'infantesa, em faig una foto insolita, ja que surto juntament amb el meu pare. Aquesta instantànea farà historia!

M'ha mare no gens menys i ellà també ha de sortir! guapa!!!

Després de la visita obligada, el meu germà em vol portar al museu Peugeot.
Aquí podem veure una antiguitat (i no parlo del meu pare) que data del 1945 (crec).

Es mostren diferents cotxes antics i prototips.

Aquest és un prototip que es va quedar en això. Els prototips serveixen per mostrar futures solucions estètiques i tecnológiques.

També podem trobar els cotxes de les 24 hores de Le mans entre d'altres.

Continuem la marxa i anem cap al carrer FriedStrasse que és el carrer comercial d'alta gama pel qual ja havia passat dies abans però com els meus pares no l'havien vist, doncs repetim (com les natilles). Com a la majoria de tot Berlín, els cotxes de luxe son presents en aquest carrer, però la tónica augmenta aquí.

En aquest carrer hi ha diferents galeries tipus "el corte ingles" però aquí la més coneguda es la "La fayed" (no confondre amb Al Fayed). No es res de l'altre mon però gastronomicament és la més important de tot Berlín perque te uns productes molt selectes i si ets un sibarita, a dins hi disfrutaràs... Per cert, un dels records que tinc d'allà es que em va trucar el meu cap des de Barcelona per preguntar-me sobre feina...

Ja és el segon cop que em trobo que estàn rodan un anunci i aquest cop podem gaudir de la espectacular imatge d'un Lamborghini Gallardo o Murcielago (mai els diferencio) i radera d'ell, cobert amb una funda un Buggatti Veiron.

Abans d'anar a dinar la familia es separa i el meu germà i jo anem a uns grans matatzems informàtics, el Saturn. És a lo que aquí podriem anomenar un MediaMark (que per cert també son presents a Berlín). A quina planta anem? Està clar, a la d'Apple...
Em sorpren gratament la planta dedicada a la fotografía, on disposes de totes les cameres de fotos d'alta gama i que les pots utilitzar (a Barcelona no he trobat cap botiga on et deixin fer-ho).

Toca dinar i anem a un italià, perque allà sabem que ens agradarà segur. La Claudia m'aconsella que provi la Berliner Weise. És una especie de cervesa refrescan amb gust a gerds. Realment està molt bona i la recomano. (veure secció "gastronomia")

Ja hem agafat forces i anem a unes galeries especialitzades en disseny. Son les més importants de Berlín en aquest aspecte i es mostren en cinc plantes, botigues d'interiorisme, de gadgets, etc... que no trobaràs a cap altre lloc. Son les galeries "Stilwerk". (veure secció "Cal veure")

Be, jo reconec que ja no em quedava molta energia... i em van enganxar descansant...

Aquest era el terrar de l'edifici. Fins i tot les butaques eren de disseny... encara que no es podia accedir-hi.

L'edifici tenía 3 ascensors per accedir als 5 pisos.

Després d'una pluja intensa reprenem el camí cap a unes altres galeries que també havia visitat. Les "Hackeschen Höfe". Us recordo que son aquelles que hi ha botiguetes en els patis interiors. (veure secció "Cal veure")

Continuem pels voltats perque hi ha molta botigueta petita on donen ganes de comprar-se de tot. La Claudia i jo no parem de mirar botiga a botiga. Es nota que som els "fashion victims" de la familia. Llastima que no trobo res interesant per un preu asequible... i devant del meu pare tampoc em ve de gust gastar-me diners! jeje! Per cert, aquest fa una cara d'aborriment...

Finalitzarem el recorregut del dia sopant a un restaurant indi juntament amb els pares de la Claudia que s'incorporen a les 20h del vespre. Al restaurant montem un pollo amb el meu germà al capdevant ja que no ens volen oferir una taula que volem per un tipus de butaques concret... finalment aconseguim l'objectiu i el cap del restaurant per tenir-nos contens ens convida a una copa de cava amb mango o coco, segons volguem. Aixi s'aseguren de que tornem un altre dia... encara que realment no saben que no tornarem més...

Per cert, al sortir del restaurant m'adono que la prostitució també existeig allà. Hi ha dues noies ben maques però un servidor no fa cap foto! Home, no ho faré devant de la familia... a veure si pensaran coses que no sóc! O si?

Tornem cap als nostres hotels i ens dividim en grups. El meus pares marxen amb cotxe amb el Hortz i la Sabine, i un servidor marxa amb el meu germà i la Claudia caminant un bon troç, ja que val la pena caminar de nit per Berlín. Aire fresc i vas veient l'ambient.

Ah i passem per devant d'una llibreria gegant, rotllo "Happy Books" pero de 3 plantes, que es veu que tanca cada dia a les 12 de la nit. Ho trobo una iniciativa interessant. Vem entrar i tothom en silenci...
Després de fer un poc de lectura (jo vaig mirar calendaris...), agafem el metro i a dormir.

El metro

2007-09-09T16:32:00.002+02:00

Els metros son antics i de color groc. I reconec que tenen un encant. Potser perque estic acostumat als de Barcelona que hi ha de tot... però alla tots son iguals. I el color groc li dona un cert caliu a l'estació.

Per dins per això és on es veuen més perjudicats... Els seiens no son gaire comodes i fa calor perque no tenen aire acondicionat. Cal dir que aquesta foto no correspon amb el mateix tipus de vagó que hi ha a la foto superior. Precisament aquest era un tren que anava per l'exterior i era més modern, per espai per a bici.

Legoland

2007-09-09T16:23:00.001+02:00

Al costat del Sony Center, a la Postdammer Platz, es troba una especie stand que és el Legoland. A l'interior es pot veure un cap del senyor Einstein i quelcom més.
A l'exterior trobem una jirafa de generoses proporcions...

Aldes Museum = museu Egipci

2007-09-09T16:13:00.000+02:00

Si, no és cap visita obligada però si vas a museus a Berlín, no et costa gens anar-hi. Sobretot si és gratuit. Almenys jo no vaig pagar res.

A l'interior trobem des de bustos a estatues egipcies, papiros, fins arribar al més important de tots, Nefertity.

El museu no és molt gran, tot s'ha de dir, però a favor de la visita és que es poden realitzar fotos sense flash.

Aquí el bust de Nefertity, l'original i autèntic. No és gaire gran. No se, m'esperava quelcom més gran, sobretot si es compara amb altres estatues que hi havia al seu voltant.

Dia familiar

2007-09-05T11:36:00.000+02:00

Després de fer el reglamentari esmorçar (el mateix que ahir i que l'altra i que l'altra...) la familia em venen a buscar. Esta tot nubol i pluviqueja, aixi que millor anar a visitar quelcom espai tancat. Em porten a la Mercedes-Benz.

No te més que un concesionari de cotxes, però amb la petita diferencia que aquest te un disseny espectacular per dins i fora i podriem dir que multiplica per cinc l'espai de qualsevol altre concesionari de Barcelona.

M'ha mare va pujar a un descapotable (el SLK) i va venir una hostesa rossa (no podia ser morena esclar!) i li va dir que al pis superior hi havia més (eren els CLK i SL cabriolets).

Te 5 plantes on estan distribuits tots els models de la casa, inclus el SLR McClaren. Inclou cafetería, restaurant, botiga, un piano Stainman... (és pot dir que son els Mercedes dels pianos).

Jo per no ser menys vaig pujar-hi a classe G. Quina bestia de cotxe! Per sommiar...

Cada gama de cotxe (la C, E, la S, etc... tenen uns catàlegs impresionants en els acabats, que valen una pasta i son per agafar. Per descomptat que n'he agafat pel meu avi Berni, sobretot els referents a la gama AMG.

El F1 del Kimi Raikkonen de fa 2 temporades crec.

Un simulador de formula 1 on el meu germà va demostrar les habilitats al volant al circuit de Melbourne (Australia).

Lo mejorcito de lo mejorcito, un petit circuit vial per a nens.

Ah per cert, tot això en un diumenge, que estava el concesionari obert i la gent ho podia visitar.

Després com ho teniem al costat, vem anar a un petit mercat d'art (el típic del diumenges) i hi havia moltes coses raretes... i no deixavem fer fotos. Tampoc era molt interessant.... diguessim que els alemanys son rarets en això.

A continuació ens dirigim cap al Reigstag i els voltants on està el parlament, etc...

Així que decidim fer una visita a la tarda perque és obligatori poguer pujar a la cúpula fent la cua que calgui i gaudir de una vista panoràmica de tot Berlín.

Ja que pasava per allà aprofito per fer-me la foto de rigor...

Ens assevemtem que el Reistag i la seva cúpula, avui és l'últim dia que està obert de cara al públic perque aprofiten per netejar-ho.

Pel camí creuem el riu Spree i podem veure una zona habilitada per pendre el sol juntament amb petits xiringuitos.

Més enllà trobem la residencia de la presidenta Merkel...(o com s'escrigui) una cosa rara (no puc definir-ho com a Palau) amb una estatua de Chillida a la porta principal.

Ja estem devant de la estacio Central DB (Deusthe Bahn). És impresionant. És com una Estació de Sants però ben feta i maca.

Allà paren els seus "Ave". Es pot veure en una foto lo llarg que son aquets trens, que d'un extrem a l'altre ocupava tota l'amplada de la estació.

Després del dinar familia cal Kittie i on mengem el tipic dinar alemany, tornem al Reistag. Sembla que per fi, i en 3 dies, apareix el sol per primer cop.

Fem una hora de cua on semtim veus espanyoles, italianes, ruses... El meus pares mentrestant van investigan el que els falta per visitar. I el meu pare tot ho sap abans que ningú!

Arribem a la base de la cúpula dissenyada per Norman Foster i comencem a pujar pel seu voltant en forma d'espiral.

Quan s'arriba a dalt de tot, ens trobem al principi o final de la cúpula (segons com es miri) i ens adonem que no hi ha vidre. Ja l'han tret per començar-ho a netejar.

Es pot veure tot Berlín. Inconvenient, és que no tot es transparent doncs per nassos veus l'estructura d'aquesta cúpula i no va be per fer fotos.

Aquí una foto amb el meu estimat germà. Ens assemblem eh?

És millor anar més abaix, a la base de la cúpula que hi ha terrassa i si pots veure tot al natural sense res pel mig, excepte la bandera alemanya que està situada a cada cantonada. L'edifici o monument que tenim més aprop és la porta de Branderburgo.

Les vistes son molt maques ja que a més, s'està posant el sol i el cel comença agafar un to vermellós.

Encara que no en tinc cap dubte que la vista millora amb m'ha mare present...

Al costat de la terraça hi ha pareds on es poden apreciar forats de bala. Aquesta part no ha estat restaurada.

Després de la visita al Reigtag, toca anar a sopar doncs tenim gana.
Son prop de les 21 hores i anem cap al Tiegarden que es veu que hi ha un bareto on tu t'agafes el que vols i es paga per pes.

Però ooooooooooh és tancat... Així que fem plan B, i és un altre lloc on diuent que fan el currywurtz... més bo de tots. La veritat es que a mi no em va entusiasmar. Fa gràcia veure com ho preparant, però res més.

Es tracta d'una saltxixa de frankfurt, on la tallen en trocets, li posen una quantitat de ketxup considerable i s'acompanyen amb patetes fregides. Un cop més, la dieta alemana...

Els semàfors

2007-09-04T20:36:00.000+02:00

Aquesta imatge que es pot veure, per tant al típic semàfor berlinés, que existia a l'alamenya de l'est però que des de la seva integratió amb l'oest, s'està instal·lant a tota Berlín.
FIns i tot, a tote les cases de souvenir, aquestes icones están aplicades a les taçes, samarretes, etc...

Miniaparadors

2007-09-04T09:42:00.000+02:00

En varis carrers em vaig trobar amb miniaparadors. Era com una mostra dels productes que venen la botiga principal i que estava situada uns metres més enllà. Ho trobo una idea interesant per veure d'un cop d'ull tot el que ofereix cada botiga sensen tenir que entrar personalment a cadascuna.

Semàfors per ciclistes

2007-09-04T09:38:00.000+02:00

Una imatge clara de la importància i respecte que se'ls dona als ciclistes a la ciutat. Tenen el seu propi semàfor, que està situat al costat del carrir bici i conviuen amb els altres mitjans de transport.

Ciutat d'anuncis

2007-09-04T09:32:00.000+02:00

Berlín és una ciutat d'anunci. Em dues ocasions em vaig trobar que rodaven un anunci. En un apareixia un Lamborgini (veure "mitjans de transport"), i tothom estava admirant el cotxe.

En aquestes fotografies és l'altre cas, on es veu un trailer amb els estris d'il·luminació, càmara, que carrega un Golf amb uns models a l'interior. El trailer va passar on està situat el "Checkpoint Charlie".

Poques pareperes = tot molt net!

2007-09-04T07:36:00.000+02:00

Em vaig trobar varies vegades que havia de llençar una brossa i no trobava cap contenidor. Vinga a caminar amb la brossa a la ma. Vaig observar, que hi ha molt poques papereres (a Bcn hi ha a cada cantonada) però en canvi, la ciutat és molt neta i no trobes res pel terra. Això és un clar exemple de "mentalitat alemanya". A veure si n'aprenem aquí...

Taxis de color beix

2007-09-04T07:32:00.001+02:00

Els taxis de Berlín son de color beix i el 90% son de la marca Mercedes. A tot arreu en pots trobar. Un detall que em vaig fixar, és que el preu del recorregut, apareix projectat al retrovisor del cotxe. Es a dir que el propi taximetre està al mirall. Em va dir el taxista que aquest sistema portava dos anys implantat.

El dia més important per a la familia (demoment)

2007-09-03T13:42:00.000+02:00

Doncs si, aquell dia va ser segurament el més important per a la familia.

El meu germà gran es casava amb la noia de sempre, la Claudia, una noia alemanya que va coneixer de forma molt original i que ja la puc considerar com la meva estimada cunyada. Una noia ben maca, simpàtica, carinyoosa i que parla perfectament el català! Fins i tot, quan te lo que nosaltres diem un "susto", ella com ho aprés correctament, diu: Quin ensurt!

Ens presentem tots al matí al jutjats. Allà un servidor fa de fotograf oficial de la boda. Així el meu germà s'estalvia una pasta pagant a un altre! jeje. (és broma David, jo encantat).
La cosa es que tiro força fotos perque en alguna tots estarem perfectes.

Llavors entrem a dins en una saleta que esperem. Els nuvis van a firmar els documents necesaris i tot seguit ens passen a una altra habitació.

En aquest habitació, una dona d'uns 40 anys i simpàtica, dessitja sort als nuvis, a la familia i a tothom que passi per allà! M'ha mare està superemocionada, com no, i el meu pare també, però ell ho dissimula, com un servidor.

Després del "ya puedes besar a la novia" en alemany, els nuvis surten per la porta i la resta que estem esperant llencem petals i arrós. Que per cert, està prohibit (lo de l'arrós) però a m'ha mare li importa tres pebrots! "Es casa el meu fill i això es l'únic que m'importa!". Digues que si Pilar!

La veritat, no sóc gens de bodes, però si es casa el teu germà... doncs és maco. Encara que el pitjor de que es casi el teu germà gran... és que el següent a la llista ets tu i comencen les pressions... Però bueno, que esperin asseguts com diria la meva iaia.

Moltes felicitats, David i Claudia.

Cafes Einstein

2007-09-03T13:38:00.000+02:00

Recomano aquest lloc i qualsevol cosa que ofereixin. Puc afirmar que tant el cafe amb llet, com els gelats, son dels millor que he probat mai. I n'he probat molts! L'aspecte del local és acollidor, amb fotografies d'artistes com la Marilyn Monroe, James Dean, o el mateix Albert Einstein. Això si, un pel car. 4 persones = 18 euros.

Currywurst

2007-09-03T13:34:00.000+02:00

El Currywurst és una saltxixa alemanya cuita que es serveix tallada en troços i acompanyada (millor dit inundada) amb ketchup o salsa de tomaquet. També s'inclou o be patates fregides o be un panet típic alemany anomenat Brötchen.
És molt comú trobar-ho a les paradetes Imbiss que estan a mercats i fires o al mateix carrer.

Berliner - Weisse

2007-09-03T13:30:00.000+02:00

A mi no m'agrada la cervesa, però la Berliner - Weisse em va encantar. És una cervesa dolça amb gust a gerds molt refrescant. També hi ha amb gust a multifruites o algo aíxí. El liquid és de color verd.

Hoppel-Poppel

2007-09-03T12:54:00.000+02:00

Aquest és un dels plats típics de Berlín. Patates bullides, amb una mica de carn i ous regirats. La veritat és que omple molt. Amb això i un postrins, ja estàs satisfet.

Creps

2007-09-03T12:49:00.000+02:00

Allà és molt tipic el crep. De fet, com a tot arreu, però vull dir que tot lo dolç abunda. Son uns exagerats del sucre!

Desintoxicació familiar. Toca fer de guiri...

2007-09-03T08:41:00.000+02:00

Avui és l'endemà de la boda i de l'aniversari del Hortz i toca fer la meva. Necesito urgentment una desintoxicació familiar i avui cadascú farà la seva!

M'he proposat visitar el que em vingui de gust i opto primer de tot per anar al Museu Helmut Newton, fotograf especialitzat en dones nues i que va morir fa pocs anys.

Així que agafo la parada de metro que tinc al mateix carrer on està la pensió, la Kaiserdam i que pertany a la linea U2. Els trens son tots grocs i antics. Cada estació te una estética diferent però totes son antigues i amb les bigues metal·liques pel mig.

La primera parada acaba a l'estació de Zoologischer Garden, i és on està situat el zoo, l'Aguarium, el museu eròtic i la catedral que no es va arribar a acabar. El que m'agrada de Berlín, es que a tot arreu hi ha "fanals informatives" on indica l'adreça dels monuments importants i els metres que et falten per arribar. Però el que no em va agradar, es que a vegades les adreces no son gens precises.

Mentres estic perdut i vaig buscant el museu, paso per la catedral (que ara no recordo el nom) que està destruida, o que no es va acabar de construir. (ho vaig llegir a la guía però em falla la memoria...). Fixeu-se a la part superior, a la punxa com si diguessim, que no està acbvada.

Ja he trobat el Helmut Newton Museum després de preguntar a dos policies locals. De fet, crec que ni ells mateixos sabien que existia aquest museu... L'entrada val 3 eurillos si ets estudiant (i com ho sóc....). Bueno, ara l'exposició ja va a gustos. A mi per suposat que m'ha agradat, perque apart de la temàtica que t'agradi o no, les fotos son molt bones i algunes originals sobretot en el sentit de la composició. A més, també hi ha exposats dos fotografs més, que son Larry Clark i Ralpe Gibson.

Ara toca la segona visita turistica del dia, Així que vaig direcció a Postsdammer Platz, on està el centre d'oci Sony Center.

Aquest complexe engloba al cine Imax, un multicinemes on tot son versions originals i que quan es fa la Berlinale tots els actors van allà. Com es pot veure a les fotos, aquesta zona és la més moderna i recent contruida. Alguns edificis dels voltants son espectaculars.

La veritat es que pensava que tot això m'impresionari més, però no ha estat així. Això si, te uns 3 edificils molt als i estrets que son interesants. Un recorda a un edifici de Chicago, dels que es veuen a les pel·lícules, i l'altra a una vela d'un vaixell.
Dins del complexe, a la guía posa que hi ha Wifi, però encara no he pogut comprobar-ho.

També hi ha cafés, restaurants i una vitrina gegant on es pot veure la façana de l'anterior edifici abans que es crees aquest complexe.

A l'exterior del complexe, trobem restes del Mur de Berlín que estan exposats i també una petit stand on hi ha informació sobre aquest mur.

Després del Sony Center em dirigeixo cap al Monument de L'Homenatge als Jueus, que està aprop. De fet, tot està molt aprop de tot. Pots anar-hi caminant, jo així ho vaig fer, encara que molta gent lloga bicis i va pel carrir bici, que allà és més sagrat que a Amsterdam per exemple, i pobre de tu que et posis al mig perque les mirades maten... Però s'ha de dir que la gent ho respecta moltissim, no com a Barcelona...

L'homenatge als jueus és impresionant. Això si que m'ha agradat. Son pedres, desconec el material, de forma rectangular i de diferents alçades. Estan situades una al costat de l'altre amb la mateixa distancia i a mida que vas entrant a dins d'aquesta vall, les pedres van augmentant d'alçada.

Al principi no t'adones però a mida que aprofundeixes, vas notant una sensació de claustrofobia, ja que et vas trobant que les pedres et superen. Crec que vaig llegir que hi havia 2000 totxanes d'aquestes.

Si continuem per la mateixa direcció per on venia, trobem la porta de Brandenburgo, però jo no la visito avui perque en principi toca veure-ho un altre dia amb la familia.

Torno a agafar el metro i em dirigeixo cap un carrer comercial Friedrich Strasse on estan les millors marques de prestigui, sobretot de roba i cotxes. La parada es Stadmitte. Tot son botigues de marca, una al costat de l'altre i on es veuen cotxes de luxe aparcat pel carrer.

Caminant passo per varis concesionaris de cotxes, entre ells la Audi, on podem veure un S5 o el flamant R8. També em trobo un del grup Volkswagen on puc veure un Bugatti Veiron que tothom li fa fotos. Jo també per suposat. (veure secció "Mitjans de transport")

Per cert, un detall, i es que la majoria de taxis que hi ha a la ciutat, son de la marca Mercedes. Llàstima que tinguin aquest color beix cru que els fa tan lletjos. (veure secció "Curiositats").

Passo bastant ràpid per aquest carrer comercial que es diu Friedrich Strasse per anar cap a a Alexander Platz.

Ja son prop de les dues i em paro a dinar. I com és el meu primer dia en solitari i encara tinc el menjar del dia anterior, busco quelcom... quelcom tipic... com.... un bratwurst. Així que trio una de les tantes paradetes que hi ha pel carrer i donant dos euros ja el tinc en mà. Em fa gràcia perque la saltxixa sobresurt del pà. Quan li comento al meu germà, em diu que és normal, que ells fan servir el petit panet per aguantar la saltxixa... jo li dic q em sembla una estafa! xD

Prosegueixo la ruta fins arribar al Aldes Museum, que conté tot sobre el mon Egipci, amb la Nefertiti al cap devant. Aquest museu tinc previst visitar-lo més endavant, i està dins de l'anomenat "Illa dels museus".

Al costat del Aldes Museum està la Berliner Dom, que és la catedral de Berlín.

Encara tenía gana, i em venia de gust un capritxo. Com diria la amiga Glòria, necesitava uns postrins. Així que em vaig menjar un crep de vainilla per 2 eurillos més. Pel meu gust era massa tendre i hauria d'estar més torrat, però la dona no era gaire simpàtica com per dir-li que el deixés més estona a la planxa... (veure secció "gastronomia")

Després de descansar en la Karl Marx Platz, un poc més enllà trobo un dels pirulis que es veuen des de tot Berlín, la Fernseh Turm. És la torre de la televisió berlinesa. Es podria comparar amb la Torre de Collserola que hi ha a Barcelona (bàsicament perque trenca el perfil de la ciutat).

Continuant direcció al pirulí en trobo una petita font on hi havia un personatge que cridava l'atenció. No fa falta cap descripció oi?

Una altra lloc obligat per anar-hi, sobretot si vols anar de Shopping, és el Hackescher Markt, on comences a trobar botigues conegudes internacionalment però també botigues petitetes de dissenyadors i que, pel meu gust, tenen coses molt originals... i cares.

Dins d'aquest barri, hi ha unes galeries que son obligatories visitar, i que la entrada està just al costat d'un Starbucks Coffee, i es diu Hackescher Höfe. És una galeria formada per patis interiors de les cases que pots trobar botiguetes de roba, perruqueries, cafes... (això es veurà al post de "Dia 4 - Dilluns 13)

Em vaig adonar també, que per a tot arreu on pasava, hi havia molta bandera alemanya. Tant a la ciutat com a les afores. Crec que son molt patriotes...

Ara tocava anar a veure records de guerra, així que direcció Kochstrase, on estava situat el Checkpoint Charlie.

En aquesta zona esta el Museu Checkpoint Charlie, i obviament la frontera on estaven els soldats americans.

Al costat del museu hi ha un troç de mur i una explicació d'aquest punt.

A poc metres podem trobar el punt exacte, la frontera.

Aquí tothom és fa fotos. És un dels llocs turistics per excelencia.

Obviament jo no vaig ser menys i em vaig fer la típica foto que surt a qualsevol guía de Berlín.

Devant d'aquest retol, hi ha un café conegut (o això diuen) i val la pena entrar-hi.

Girant cap a l'esquerra si ens situem mirant el retol del Checkpoint Charlie, caminant uns 700 metres, podem trobar un troç força llarg del Mur, i a la part de darrera d'aquest, hi ha una mostra de fotografies.

També molt aprop està el museu de la comunicació. No vaig poguer trobar l'entrada (un cop més, els retols molt macos però no guien gaire be...). I com que tenia temps... vaig volguer canviar el mon... però no vaig poguer.

Bueno, ja tenia prou d'americans per aquella tarda, i vaig anar a buscar el Museu Jueu (que no és el mateix que l'Hommenatge als jueus).

L'edifici sobte, perque te una estructura diferent (para gustos...). Al museu no vaig entrar, valia una pasta i el tema no m'atreia, encara que a les guies ho recomanen, i l'interior del museu també semblava interesant.

Al vespre havia quedat amb la familia, i anant cap a l'estació, hi havia el museu de la ciencia de Berlín. És per la quitxalla i també era tancat. Així que poca cosa vaig fer i vaig tenir que esperar-me per allà fent el burro fins que arribessin tots el que porten la meva sang!

Amb la familia, vem anar a una especie de taberna antiga que havien recomanat a la Claudia. S'entrava baixant unes escales. Allà vem triar un plat típic berlines, el "Hoppel-Poppel". En resum, patates bullides amb ous regirats... Per beure, com no, "Berliner Weisse". Bonissima! (veure secció "gastronomia").

Després tornant caminant, ens vem parar al Sony Center per veure-ho de nit. La veritat es que cambia molt i per mi, guanya. De dia no el vaig trobar molt interesant però de nit sip.

Al tornar un servidor va fer-se fotos amb tot lo que trobava. Hi ha edificis interesants per treballar amb les perfectives i angulars. Aquella va ser la finalització del llarg dia.
Bonanit i fins demà.

Perfil de Berlín

2007-08-30T19:41:00.001+02:00

Moviment de l'infinit

2007-08-30T19:40:00.003+02:00

Hamburgo

2007-08-30T19:40:00.001+02:00

Fumando espero...

2007-08-30T19:39:00.001+02:00

Rosa a l'Homenatge als jueus

2007-08-30T19:37:00.001+02:00

Posta de sol des de el Reigstag

2007-08-30T19:36:00.003+02:00

Posta de sol

2007-08-30T19:36:00.001+02:00

Checkpoint I

2007-08-30T19:35:00.001+02:00

Checkpoint II

2007-08-30T19:34:00.000+02:00

Checkpoint III

2007-08-30T19:33:00.001+02:00

Barqueta esperant tocar el cel (o l'aigua?)

2007-08-30T19:32:00.000+02:00

Eterna espera

2007-08-30T19:31:00.002+02:00

Meditació

2007-08-30T19:31:00.001+02:00

Barqueta

2007-08-30T19:08:00.000+02:00

Arribada a Berlín, casament i aniversari

2007-08-30T10:38:00.000+02:00

L'arribada
Vem arribar a la nit de dijous, quasi a les 12 de la nit, i vem anar directes als respectius hotels. Per una apart els meus pares tenien un hotel, el meu germà i la novia (futura esposa) dormien a casa dels pares d'ella i jo dormia en una pensió per no estar al mateix hotel que els meus pares...

Era una habitació petita però tot molt net, un bon wc i en un barri bo com si fos Les Corts a Barcelona. El preu eren 35 euros al dia amb esmorçar inclós i TV que no vaig veure cap dia... També et portaven tovalloles i llençols nets cada dia.
L'únic que no em va agradar es que no hi havia persiana, i esclar, a les 6 del matí ja entrava la llum... i pels que en coneixeu, vaig tenir que tirar d'invents que havien passat a l'historia: la samarreta antifaç!

El casament
Així que avui divendres és el primer dia d'estancia a Berlín. I segurament és el més important per a tots (parlo de la familia). S'em casa el germà amb la novia de sempre, la Claudia.

Tots estem nerviosos i emocionats a l'hora. La Mare la que més, esclar.
A mi m'ha tocat ser el fotograf de la boda i em pasaré el dia fent fotos. Per mi ja em va be que així em distrec... jeje! ja sabeu que a mi les bodes...

La cerimonia, per lo civil, va durar uns 30 minuts. Entren els nuvis, mirent els papers i els firmen. Llavors tots entrem a una saleta i una dona comença a parlar en alemany, el meu germà va traduint alguna frase. Dono els anells corresponents als nuvis i llestos. Els hi dessitja sort a la vida i sortim d'allà.

M'ha mare comença a tirar arroç i petals que em portat amb una nevereta amb gel des de Barcelona. Continuem fent unes quantes fotos més i cap a l'hotel a canviar-nos de roba. (es pot veure més a l'apartat "El casament")

70 anys de Hortz
Aquest dia 10 també era especial, perque era l'aniversari del Hortz...
Ens canviem perque avui és l'aniversari del pare de la Claudia, que es diu Hortz i fa 70 anys. Ell a preparat una festa amb els seus amics al seu club de pesca, al costat d'un llac.

Arribem a una especie de cavana gran i ens ofereixen menjar un pica pica perque ara es aviat i la gent està citada a les 15h.

Un servidor mentrestant va a fer fotos pel llac i voltants. I com que de tal palo, tal astilla, el meu pare també s'apunta a la meva festa privada.

També per passar l'estona juguem a batminton i crocket.

Comencen a arribar els convidats, primer amb cotxes merdetes i a mida que passa l'estona comencen a arribar BMW i Mercedes. Semblava una competició de qui tenia millor cotxe. Tots son de 50 anys cap amunt.

Cada convidat porta un regal per a Horst (pare de la Claudia), que alguns son més macos que d'altres. El meu germà i la Claudia també en reben algun de sutil...

Aquí a Alemanya tot va el rebés (no només a Anglaterra...). Primer es dona el pastís... és com una especie d'aperitiu que dura unes 3 horetes i a les 19h hores està previst el sopar. Bufff! jo no aguanto tanta estona dins aquest club.

Per fi comença el sopar amb un porc rustit que era molt bo. Mireu que maco era quan estava senser... Amb una salsa de mantega per acompanyar també molt bona, una truita fumada bonissima. De menjar no em faltarà perque aquest alemanys, a part de fer 1.85 cm cap amunt, mengen sense parar.

Per acompanyar la festa hi ha un music que amb la seva guitarra va animant l'ambient. I esclar, amb l'alcohol la gent comença a deixar-se notar...

La cosa va per llarg i dura i dura i dura i jo m’ho passo molt be veient com tots els alemanys van contentillos i canten i ballen i jo sense enterar-me del que diuen… En fi, només és el primer dia i demà faré el que voldré.